Crostons casolans

Crostons casolans
Categoria: Pa de llevat
Ingredients
Farina 1 kg
Llet 0,5 l
Llevat 20 g
Mantega o margarina 100 g
Sucre 100 g
Sal 1 culleradeta
Mètode de cocció

Dissoleu el llevat a la llet amb 1 cullerada. l sucre, quan la solució comenci a fermentar, aboqueu-ho en un bol amb farina, afegiu-hi sucre, mantega fosa, sal, pasteu bé. Si la farina és massa seca i la massa espessa, afegiu-hi una mica de llet. Després de pastar, dividiu la massa en pans estrets, poseu-la sobre una plata de forn coberta amb paper de forn. Feu talls oblics als pans, tapeu-los amb un tovalló i deixeu una mica de distància. Unteu-ho amb un ou i coeu-ho al forn (230-240 graus) durant 30 minuts. Després de refredar, talleu els pans a trossos i eixugueu-los al forn.
PD: Abans d’emmotllar-se en pans, tot es feia amb una màquina de pa.
Deliciós!

Nota
Hi ha un conegut mestre de confiteria ucraïnès Daria Tsvek. Vaig tenir la sort de comprar el seu llibre del 1970! Això és només un tresor de receptes delicioses i consells sobre com treballar amb diferents tipus de massa. Estic molt satisfet.

Tinc un llibre així en algun lloc! Ah, és bo que us ho recordés ...

El més probable és que només tinc una portada lleugerament diferent, que posteriorment es va tornar a publicar als anys 90, però no me la vaig trobar. Allà també van anomenar panses (les van anomenar panses i contagioses). Llibre genial.

[julifera]

julifera , la meva portada és diferent, però estic segur que aquestes dues versions són completament idèntiques als textos.

Allà també van anomenar panses (les van anomenar panses i contagioses). Llibre genial.

+1 !!!! I una paella: una paella, no una paella. I els percentatges podrien ser percentatges, podrien ser vids. Ara els percentatges "no són de camuflatge".

[julifera]

julifera , la meva portada és diferent, però estic segur que aquestes dues versions són completament idèntiques als textos.

És que el vostre és el 1970 i aquest el 1980: la imatge ha canviat.
I quantes dones de rom hi ha, estimada mare ...

una dona rom és àvia, ho entenc bé?

Ah, i truco a tots els assistents amb rum
i no són gens de rom

Doncs pralna! Les dones són pares, són papushniks :) I les àvies són dones ...
per cert, en algun lloc vaig sentir una llegenda sobre l'origen de les dones de rom. igual que al sultà se li servia una mena de pastís amb alcohol. i en aquell moment estava llegint un llibre sobre Ali Baba. Mentre llegia, el pastís es va assecar, el soldà es va enfadar i va abocar alcohol sobre aquest pastís. Després també vaig voler tallar el cap del cuiner, però vaig decidir esperar una mica. i quan els kekes van impregnar l'alcohol, va anar tal olor que el sultà no va poder resistir i va provar, que resultà. Estava encantat amb la seva idea i, en honor al llibre "Ali Baba", va posar el seu invent Rum Baba. Igual que s’hauria de fer l’accentuació de la segona síl·laba. No puc garantir la precisió de la història, però pel que he comprat, ho venc per això.

També tinc un "regalèssia dolç" i també "Abans de Svyatkovy a una taula" així, bé, i alguns llibres més de Daria Tsvek. Els estimo molt

També hi ha una versió d’aquest tipus:
Rum baba
Hi ha una atractiva llegenda sobre el naixement d’aquestes postres. S'associa amb el nom del rei exiliat polonès Stanisław Bogusław Leszczyński (1677 - 1766), la filla de la qual Maria Leszczynska era l'esposa del rei francès Lluís XV. Tot i que l’autòcrata polonès era conegut com un autèntic noble, intel·lectual i filantrop, al mateix temps, diuen, tenia un mal caràcter i una excel·lent gana. D'alguna manera se li va donar un kugelhupf; les pastes li semblaven massa seques i senzilles, en un atac va llançar un plat amb dolçor, trencant una ampolla de rom. La pastisseria va caure en rom, Stanislav la va tastar i la va trobar genial.Segons la llegenda, les noves postres van despertar dolces associacions orientals al rei, per això va rebre el nom de baba, en honor de l'heroi de les "Mil i una nits", Ali Baba. La llegenda és sens dubte bonica, però difícilment es pot creure cada paraula. La versió sobre les arrels eslaves del nom baba és molt més creïble. Hi ha la suposició que, en lloc de kugelhupf al plat, de fet, hi havia una baba ("boll polonès" - com escriuen els francesos). Potser Stanislav la va portar d’un altre viatge. És molt probable que la pastisseria ja estigués seca i, per tant, el pastisser reial Nicolas Stohrer la va mullar amb Màlaga (algunes fonts mencionen Madera), va afegir safrà i la va omplir de flam. És a aquest fet que els que consideren l’autor de la recepta del rom baba un pastisser polonès són atractius. Parlant de l’origen del nom (i de les postres en si): les analogies amb la dona russa de Pasqua, l’àvia bielorusa i polonesa, la babovka txeca (babovka) són més que transparents; a més, els productes de forn, de forma i ingredients similars, es distribuïen gairebé per tota Europa - en territoris de parla alemanya el seu nom derivava de kugel (bola) i en territoris de parla eslava - de baba (a Bielorússia, per cert, ambdós noms existien, com baba, i kugel, i és possible que "kugel" - anterior). Els cercadors de l’autèntica etimologia del nom de rom baba estan confosos, potser pel fet que el mateix Storer va anomenar la seva creació “Ali Baba” a les seves memòries, però les versions eslava i “de l’Orient Mitjà” difícilment es contradiuen, al cap i a la fi, el nom de la cocció tradicional (baba), realitzades d’una manera nova, de fet, podrien adquirir al·lusions refinades i dolces. A més, és evident una bona consonància.

Acompanyant la filla de Stanislaus a Versalles com a pastisser, Nicolas Storer va portar la recepta precursora del Baba Rum a França. Maria Lesczynska es va casar amb Lluís XV el 1725 i el 1730 el seu pâtissier va obrir-se a París al carrer Montorgueil, 51 Pâtissier (després Pâtissier Stohrer). Aquí es servia Baba, mullat en una barreja de licor de Màlaga i Tanais. Va ser en aquesta institució que el rom jamaicà, tan popular a França, es va utilitzar per primera vegada per a la preparació de menjar. Però no se sap amb certesa si el mateix Nicolas Storer va pensar en això o en els seus seguidors. A més, al principi van impregnar baba acabada de coure i, amb el pas del temps, van començar a assecar-la i van afegir una mica de xarop de sucre aromatitzat al rom. Per cert, les tradicions de Baba Au Rhum continuen vives en aquest establiment: ara a Pâtissier Stohrer us oferiran tant baba de rom tradicional com variacions sobre el tema de la delicadesa de l’autor: Ali Baba amb flam i panses, Ali Baba amb safrà, Baba Chantilly.

Noies, digueu-me, si us plau, sortiran aquests dolços crostons?

No hauria de ser massa dolç. 100 grams de sucre per 1 kg. la farina és normal!