Buttermilchgetzen (cassola de patates amb llom i oli de llinosa)

[Muntanyes Minerals]

Buttermilchgetzen (cassola de patates amb llom i oli de llinosa)

Categoria: Plats de verdures i fruites

Cuina: alemany

Ingredients
Patates crues	500 g
Patates, bullides en pell	250 g
Ceba	1 PC.
Llom o llard de porc	100 g
Nata o crema agra (llet de mantega original)	100 g
Ou de gallina	1 PC.
Oli de lli	1 cda. l.
Oli de colza	1 cda. l.
Sal, comí

Mètode de cocció

• A l’original, per descomptat, tot es cou en una paella i al forn.
• He cuinat en una cuina multicooker.
• Va tallar la carn a trossos i la va fregir al programa "Fregir", la va salar.
• 
• Les patates crues i pre-bullides es van ratllar i barrejar.
• Piqueu la ceba ben picada, afegiu-hi crema agra, un ou amb sal, llavors de comí i pebre a la massa de la patata.
• 
• Va barrejar-ho tot a fons, va abocar oli de llinosa sobre la carn en un bol i va disposar la barreja de patates.
• El vaig posar a "Pastisseria" durant 45 minuts.
• Què va passar? I va resultar ser un gran pancake de patata, molt saborós, i fins i tot amb carn!

El plat està dissenyat per

2 racions

Nota

La recepta és la més típica de les muntanyes de mineral.

Muntanyes Minerals (it. Erzgebirgskreis) És el nom d'un districte a Alemanya que va sorgir l'1 d'agost de 2008 arran de la reforma comunitària dels antics districtes de les muntanyes Ore-Schwarzenberg, Annaberg, Stollberg i Srednie Ore. El centre del districte és la ciutat d'Annaberg-Buchholz.
La regió forma part de l’estat de Saxònia.

Emblema

Saxònia sempre ha estat famosa per la seva agricultura desenvolupada, els seus rius plens de peixos, la caça era abundant als boscos i a tots els patis hi havia horts. No obstant això, durant molts segles, el menjar a les cases saxones era modest i sovint escàs (fins i tot a la cort). Això prové de guerres interminables que van provocar robatoris, saquejos i devastació de camps i jardins. Durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), les mestresses de casa havien de ser creatives per tal d’alegrar d’alguna manera una taula avorrida. Després van seguir les tres guerres de Silèsia (1740-1756), la batalla de Leipzig (1813), la primera i la segona guerres mundials. Va ser especialment dur per als habitants de les Muntanyes Minerals, que treballaven a les mines. Per tant, els plats principals es preparaven, és clar, a partir de patates. Fins ara, el plat preferit aquí és Buttermilchgetzen.

[Ol]

Ol, teniu un interessant panell de patates! Tot i això, el MB és molt útil, ja que accelera el procés (sobretot quan s’utilitzen receptes antigues en què els plats han de desaparèixer durant molt de temps).

[MariV]

MariV, sí, la crep de patata és realment interessant! Definitivament intentaré cuinar! Gràcies!

[Marina]

Sí, Marina, el meu forn es cou bé. Però no ho torno a engegar, és més còmode en tots els aspectes de la historieta.

Rusalca, Anna, el més important és ràpid i immediatament genial! Em vaig enganxar als panellets de patata a l’oest d’Ucraïna.

Una recepta molt temptadora, però l’oli de colza és imprescindible? Es pot aconseguir amb llinosa sola o substituir la colza per oliva?

[Val79]

Val79, per a l'autenticitat de la recepta, per descomptat, la colza és millor, però si no, també podeu utilitzar llavors de gira-sol refinades normals. Cosa que vaig fer mentre cuinava.

[MariV]

MariV, i no sento la diferència de gust entre el gira-sol i la colza, ambdues no fan olor, tenen el mateix gust, només quan es fregeix la colza té un toc d’olor, que el gira-sol no.
Tinc moltes ganes de provar la vostra recepta, m’encanta molt quan és senzilla i saborosa, només que no sóc panellets de patates molt fregits i el meu marit no menja gens, té més gust de cassola de puré o de creps? Si a puré, llavors sóc el primer de la fila !!!

Ja ho sabeu, estimada, en el meu cas tot depèn del tipus de patata.Vaig tenir un regal, bielorús: els meus treballadors d’estiu, bielorussos, no sé per què, em van portar patates, cansalada i guisat de vedella real del seu Sporov.

Aquesta patata casolana té un gust molt pronunciat, la patata; per tant, s’assembla més a les creps de patata.
Potser, si preneu una altra patata, l’olor de puré superarà l’olor de cru. O podeu canviar la proporció de patates bullides a crues en favor de les bullides.

[Val79]

Val79, per a l'autenticitat de la recepta, per descomptat, la colza és millor, però si no, també podeu utilitzar llavors de gira-sol refinades normals. Cosa que vaig fer mentre cuinava.

Ho he entès gràcies! Tinc oli de llinosa i oliva a casa, fa mandra comprar una altra ampolla de colza =)

És clar que no.

[MariV]

MariV, tenim gairebé totes les patates ... sense importància, direm, per tastar. Ja sigui car o barat. Poques vegades en trobo un de bo, he intentat comprar als mercats i de bauers, he anat a propòsit i no en trobo un de deliciós i saborós.

Pel que sembla, el sòl no és molt bo i la tecnologia agrícola és química ...

I els meus amics tenen una economia de subsistència, mantenen tot el bestiar, aus, simplement no tenen prou diners per a fertilitzants químics.

S'han eliminat expressions obscenes

Bona noia!

... molt similars als reshti, també s’elaboren a partir d’una barreja de patates bullides i crues en una quantitat determinada. regions. Traducció - no molt bona. adequat per al conjunt de paraules del títol Tot i així, la llet de llet hauria d’estar present a la traducció

[barska]

barska, "La llet de mantega és la crema sense greixos que queda després de batre la mantega": la recepta indica la presència de crema.

Rösti: si coneixeu bé l'alemany, podeu traduir fàcilment.

El nom rus és cassola - potser ja heu oblidat el que significa en rus - "La cassola és el nom de tot un grup de productes culinaris que es fan a partir de diversos ingredients amb forn, d’aquí el nom de la categoria de plats".

Mantega

Domino tant la llengua com les tradicions ...
Buttermilk i Buttermilch: el mateix, només en nom rus. la recepta indicava oli de llinosa, llom i patates, i no esmentava Buttermilch. Hi va haver el meu comentari sobre això ...

Domino tant la llengua com les tradicions ...
Buttermilk i Buttermilch: el mateix, només en nom rus. la recepta indicava oli de llinosa, llom i patates, i no esmentava Buttermilch. Hi va haver el meu comentari sobre això ...

Volia interpretar el nom en rus, sense una llista completa d’ingredients inclosos a la recepta. El meu dret.

[MariV]

MariVper què l’oli de llinosa a la recepta? Té un gust molt específic. Se sentia al plat acabat?

[Rita]

Rita, aquests ingredients es trobaven a la recepta original: colza i llinosa. Pel que sembla, no hi havia oli de gira-sol ni d’oliva refinat a les muntanyes de l’Ore en aquell moment. Fins fa relativament poc, tampoc teníem oli vegetal refinat, cap. Es fregien sobre mantega fosa o, per exemple, peix, sobre un gira-sol regular i fortament espumós. A l’Àsia Central, amb cotó, és inodor i no escuma.

a propos, ja estic acostumat al gust de la llinosa, l’afegeix a totes les amanides, no hi fregim, és clar, però l’afegeix als guisats.

[Olya!]

Olya! La vostra cassola és tan deliciosa!
La conec des de l’adolescència, quan vam visitar parents de Txecoslovàquia a la ciutat de Chomutov, situada a prop de la frontera amb Alemanya, just a les muntanyes de l’Ore. I en txec s’anomenen muntanyes Krushne. Cuinen exactament la mateixa cassola. Pel que sembla, el barri afecta.
Gràcies per recordar-me-ho!

La veritat? M'alegro molt que se'n recordessin!

La veritat?

És clar! Tenen una cuina molt similar. I no està clar quin costat de quina recepta va produir Déu. En aquesta zona nord-oest de la República Txeca es poden rastrejar elements de la cuina saxona (Dresden, segons els nostres estàndards russos, és a un pas de distància ...)

Sí, i no només la cuina, sinó també la pronunciació, a Vogtland, en particular, amb molts xiulets, poc característics per a Hohdeich.Quan el meu marit va arribar i va obtenir un diploma com a intèrpret, no va poder entendre immediatament el dialecte local (a la TV ZDF i ARD), però sí local.
I els alemanys locals familiars, professors per educació, fins i tot es van avergonyir, es van disculpar ...

Per ser sincer, la cuina tradicional alemanya, a més de bockwurst, embotits, cogombres en vinagre i pa negre, no em va enganyar en absolut. Fins i tot un hackflash. I els alemanys estaven molt més disposats a visitar-nos: per a carns gelatines, boletes, abundants amanides, pastissos, etc. Nosaltres, segons van dir, vindríem a visitar-vos una vegada i no podreu menjar durant una setmana.