Acròpolis (traduït del grec): la ciutat alta o part de l'antiga ciutat grega, situada en un turó i fortificada de manera fiable.
Al centre de l'antiga Atenes, en un turó elevat, es va construir un conjunt arquitectònic format per santuaris: el temple d'Atenea, Erecteó, Areòpag i altres.
A la part central del conjunt arquitectònic, es va erigir el santuari més magnífic: el temple del Partenó, que es va convertir en un temple grandiós de l'Antiga Grècia, en honor de la deessa Atena. El Partenó és l’exemple perfecte d’un antic santuari (temple) grec.
Es va construir de manera que l’edifici estigués envoltat de columnes de marbre al voltant del perímetre (el perímetre és d’ales circulars). A més, al llarg de l'amplada del perímetre hi ha vuit columnes, al llarg de la longitud: disset columnes: es redueixen cap amunt i les angulars inclinen cap al centre. Aquesta construcció dóna a l’edifici harmonia i singularitat. Per a les parets del temple s’utilitzaven blocs de marbre; el parament era de lloses de marbre polit. El marbre també es feia servir per fer cornises, frontons i escultures. El sostre era de fusta.
Un fris (franja horitzontal decorativa, a una alçada de 12 metres) s'estenia al llarg de les parets exteriors. Hi ha escenes esculpides que expliquen la vida pòstuma dels herois (n’hi ha 192) de la batalla de la Marató. Al frontó principal (oriental) de l’esquerra, el déu solar Helios surt de l’oceà i, a la dreta, la deessa nocturna Selena entra a les aigües del mateix oceà.
A la part central, es representa l’escena del naixement d’Atena, la deessa de la saviesa: al centre, al tron, Zeus, que mira a Atenea de peu davant seu (segons una antiga llegenda, la deessa de la saviesa Atenea va néixer al cap de Zeus i va néixer amb un vestit militar). Per sobre plana (vola) Irida: el missatger dels déus, que té pressa per explicar al món la nova deessa, acabada de néixer. La resta de déus de l’Olimp miren amb sorpresa el miracle diví que va passar davant dels seus ulls.
Al frontó (occidental) oposat hi ha una escena de la disputa entre Posidó (senyor dels mars i patró de la gent del mar) i Atenea (deessa de la saviesa) per la possessió de la ciutat de l’Àtica. Els ancians d’Atenes van decidir que guanyaria qui portés el regal més valuós a la ciutat. Atenea va guanyar, el seu regal va ser més útil per als habitants de la ciutat. Va presentar una olivera, que es va convertir en el símbol de la ciutat, Posidó, una font de sal.
Els detalls de l’edifici eren de diferents colors: els frontons eren de color vermell, els frisos de color blau, les escultures de marbre blanc i el bronze daurat es feia servir per decorar els seus detalls (també es pintaven amb daurats). A la part occidental, els atenesos guardaven el tresor de l'estat, a la part oriental, al centre de la sala, hi havia una estàtua d'Atenea Parthenos de dotze metres (obra de l'antic escultor grec Fidias). Es va utilitzar un gran nombre de llums per il·luminar el vestíbul.
Avui, al lloc on hi havia l’estàtua d’Atena, hi ha diverses pedres rectangulars. Al mur occidental hi ha dues escultures del frontó i un fris.
Al segle XIX es va restaurar la columnata nord, el terra i diversos frontons. Moltes escultures i detalls del Partenó es troben en museus estrangers. Queden restes i records de l’antiga grandesa del temple.
Nataliya
|