|
 La conseqüència més important i freqüent de les lesions ateroscleròtiques de les parets de les artèries, amb la formació d’engruiximents (plaques), és l’estrenyiment del llum de les artèries.
Aquest estrenyiment arriba a graus especialment nítids en els casos en què es formen coàguls de sang (trombes) a la superfície de les plaques ateroscleròtiques, que tanquen el llum de l’artèria. Com a resultat, la zona corresponent del cos o òrgan subministrada per aquesta artèria rep menys sang de la necessària per a la seva activitat vital i el seu bon funcionament.
Com a resultat, es produeixen disfuncions més o menys greus d’aquests òrgans o parts del cos, o fins i tot la finalització de les seves funcions. Molt sovint, s’observa un estrenyiment ateroscleròtic de les artèries a les artèries coronàries del cor que subministren sang al múscul cardíac, a les artèries del cervell i a les extremitats inferiors (especialment a l’artèria femoral).
La violació de la circulació sanguínia a les artèries coronàries del cor es manifesta per una imatge d’angina de pit (angina de pit) i d’infart de miocardi (necrosi parcial del múscul cardíac). Les principals manifestacions d’aquestes malalties són sensacions doloroses del cor, així com alteracions del pols, signes d’insuficiència circulatòria (estancament de la sang als òrgans, falta d’aire, cianosi, edema). En el tractament de l’infart de miocardi, és especialment important observar un descans complet durant molt de temps (repòs al llit durant diverses setmanes), l’ús de vasodilatadors i sedants.
Recentment, per evitar la formació de coàguls de sang a les artèries coronàries del cor, també es recomana utilitzar agents que previnguin la coagulació de la sang.
Quan aterosclerosi La complicació més perillosa del cervell és la formació de coàguls (coàguls de sang) en aquestes artèries, com a conseqüència de la qual es talla el subministrament de sang a una part del cervell, seguida de la seva necrosi (estovament). Al seu torn, això comporta diversos trastorns dels moviments i de la sensibilitat, que constitueixen una imatge d’un dels tipus d’ictus cerebral (apoplexia).
 Finalment, la tercera manifestació principal de l’aterosclerosi és el dany a les artèries de les extremitats inferiors. Com a resultat de l’estrenyiment, principalment de les artèries femorals, hi ha una imatge de l’anomenada claudicació intermitent; aquest últim es produeix a causa d’un subministrament sanguini insuficient als músculs de les extremitats inferiors, un debilitament periòdic de les seves funcions, acompanyat de dolor. En casos greus i descuidats, es pot produir necrosi (gangrena) de les parts perifèriques de les extremitats inferiors (dits, peus, parts de les cames), que requereix l’amputació de parts mortes.
Aquí hem tractat les lesions d’aterosclerosi d’algunes artèries, quan es produeixen manifestacions típiques d’aquestes lesions, cosa que permet el diagnòstic correcte i el tractament adequat. Al mateix temps, cal assenyalar que les lesions d’altres artèries en l’aterosclerosi no presenten manifestacions clíniques típiques i, per tant, sovint no es reconeixen. Això inclou, per exemple, lesions d’aterosclerosi molt freqüents de l’artèria més gran: l’aorta, en què sovint no hi ha manifestacions clíniques. El diagnòstic d’aquestes lesions només és possible amb l’ús de mètodes especials de recerca. Les complicacions perilloses, tan freqüents amb l’aterosclerosi de les artèries del cor, són molt menys freqüents amb el dany a l’aorta.
La informació anterior esgota les dades principals sobre l’aterosclerosi, que tothom ha de conèixer. Es pot trobar informació més detallada, en particular recomanacions per al tractament d’aquesta malaltia, en guies i monografies clíniques específiques.
N. N. Anichkov - Malalties de les artèries
|
